Pintar-se les ungles a l’autobús
Ramon Solsona
L’Ajuntament de Barcelona ha fet posar uns avisos als autobusos perquè la gent no accedeixi al transport públic amb banyador i el cos nu. Són només imatges, uns pictogrames massa eixuts en relació amb l’acostumada retòrica municipal. Hi he trobat a faltar un escrit amb consideracions ètico-ecològiques que deixés ben clar que només es tracta d’un prec, un suggeriment i no pas una prohibició. No és l’estil de l’ajuntament que ha aconseguit que les bicicletes assassines siguin una espècie autòctona protegida. Al pictograma dels vestits hi falta una epístola moral als ciutadans traduïda a diversos idiomes, inclòs l’àrab. No descarto que el bonisme d’Iniciativa convenci els musulmans que posar-se massa roba és un malbaratament de recursos i un pecat ecològic.
Posats a prohibir, perdó, a recomanar, podrien penjar també als autobusos alguna referència als telèfons mòbils. És habitual anar estampit entre una persona que esbronca la secretària, una altra que pregunta la recepta de l’ànec amb peres i una altra que es baralla amb el nòvio. Només faltava la cobertura a l’interior del metro per arribar a l’assetjament total. Però no es tracta de prohibir, naturalment.
Barcelona ha fet del rebombori a totes hores i a tot arreu una marca d’identitat. Que els transports públics siguin un mercat de Calaf de converses telefòniques forma part del reputat Barcelona way of life.
Tinc el mal costum de desplaçar-me tant com puc amb transport públic en lloc d’agafar el cotxe. Estic, doncs, avesat a compartir tota mena d’expansions presumptament privades. Durant un temps vaig coincidir sovint amb una noia que es maquillava a l’autobús com si fos al lavabo –ara en diuen bany– de casa seva. Duia la bossa plena de pinzells, pólvores, ombres i miralls.
Fa temps que no la veig; potser es deu haver clavat el llapis d’ulls en una d’aquelles boniques frenades dels nostres autobusos. Però té una digna successora, la que dóna títol a aquest article. La noia que es pinta les ungles dels peus amb un esmalt carmí intens de cirera picota. Dels peus, sí, i amb tota la paradeta.
